2019

2018

2017

Reus/ 1998

Parlar de present i temporalitat per què ens hi va la vida. Un desordre mínim en el camí pot obrir-nos les portes a la ficció i abocar-nos a un viatge íntim on el cos esdevé l'objecte principal de consciència i identitat.

Caminar, desaparèixer i sobreviure. Parlo de rastres, de llocs que han sigut cases i que ara resten tranquils a l'espera que algú els descobreixi.

2020

tpadrell@gmailcom

2021